Ressó a Barcelona de la retirada de l'expedició republicana a Mallorca

Memoria Civil, núm. 37, Baleares, 14 septiembre 1986

Josep Massot

L'expedició de Bayo a Mallorca que, en circumstàncies normals, s'hauria convertit en una victòria fàcil contra un enemic aïllat i desmoralitzat, esdevingué en realitat un fracàs coent, una espècie de "patata calenta" de la qual ningú volia tenir la responsabilitat. Ja desdel dia 22 d'agost de 1936, Bayo, que sostenia amb dificultats al cap de platja que havia ocupat sense resistència -però que ben aviat s'havia omplert de canons i de metralladores que disparaven a matar-, demanà insistentment que li fos enviat "por unos días" el cuirassat Jaime I per bombardejar Palma. Va demanar igualment, sense cap resultat, la tramesa d'aparells d'aviació, que li haurien estat especialment necessaris per contrarestar l'acciío dels aparells d'aviació, que li haurien estat especialment necesarris per contrarestar l'acció dels aparells italians que havien anul·lat els seus vells hidros. Arribà fins i tot a construir una pista per aquests desitjats avions.

Tanmateix, el 26 d'agost aparegué a "El Liberal" de Bilbao un article d'Indalecio Prieto que es faria famós i que representava l'ensorrada definitiva de les ambicions de Bayo. Com és sabut, Prieto hi defensava el comandament únic, indispensable per el bon èxit de la guerra, i propugnava l'abandó de l'expedició a Mallorca, "un poco extemporànea" en aquells moments en qué la lluita es decidia als fronts de la península.

Bayo es defensa

Bayo volgué justificar-se davant les acusacions de Prieto i redactà un escrit que arribà al Comitè de Milicies de Barcelona i que, segons m'explicà Vicenç Guarner, fou comentat despectivament per un dels seus membres, sembla que per Juan García Oliver: Este tío es tonto. En aquest informe encara inèdit, Bayo expresava mi sorpresa y mi dolor por las manifestaciones del camarada Prieto, relativas a la no necesidad de ocupación de estas islas cuando mis milicianos, marinos y soldados se baten heroicamente en el frente, pues sus declaraciones que no son acertadas ni tienen lógico fundamento han deprimido a los más timoratos y a otros les han hecho creer que no contamos con el apoyo del Gobierno de la República. Assegurava, amb una exageració que no cal ponderar, que el enemigo es unas doce veces superior en número a nosotros, i -ara d'acord amb la veritat- que disposava d'artilleria pesada i de set moderns avions contra els quals els hidros republicans eren impotents. Ahora bien, cuando la artillería enemiga nos dispara sus granadas, cuando la aviación no ametralla o bombardea, nosotros, después del hecho, enterramos nuestros muertos, evacuamos nuestros heridos, cubrimos la bajas con los nuevos milicianos que se nos incorporan, damos unos vivas a la República y otros mueras al fascio y seguimos nuestro camino, seguros del triunfo final. Després d'aquest desplegament de retòrica -qui ha gosat dir que Bayo era un gran escriptor?-´, venia la sol·licitud de reforços, sense els quals res no era possible: Tengo la completísima seguridad de vencer, la absoluta seguridad. Si el pueblo catalán me envía dos buenos aviones de caza terrestres, dos o tres trimotores de bombardeo por unos días solamente y una veintena de carros blindados, antes de quince de septiembre está la isla en nuestro poder. Si no lo hace nos conformaremos porque venceremos igual, pero seremos más cautelosos, más lentos y llevaremos a la columna catalana y menorquina, que de ambas partes tengo combatientes, a la victoria, pues todos estamos dispuestos aquí, como Hernán Cortés en Mejico, a quemar nuestras naves para no poder reembarcarnos sin llevarle a nuestra patria la victoria ..."

Malgrat aquests propòsits numantins, el capità Bayo hagué de plegar veles aviat i s'hagué de sotmetre als imperatius de la realitat. Ni el govern central ni el de la Generalitat no tenien mitjans per evitar la seva desfeta definitiva i era previsible que ben aviat les tropes de García Ruiz i els aviadors italians el "llançaríen a la mar", d'acord amb el pla que s'havien traçat. Encara avui, antics milicians no condicionats per idealismes nostàlgics o per responsabilitats polítiques confessen que la seva situació era insostenible i que no tenien cap perspectiva de victòria. Tot això afavorí la ràpida retirada, comminada a través del comitè de la Flota, que es realitzà del 3 al 4 de setembre, aprofitant les hores de nit i amb la protecció del Jaime I i del Libertad.

La premsa barcelonina

A Barcelona, el retorn inesperat de Bayo caigué com una bomba. Els comunicats de premsa triomfalistes donaven l'èxit de l'expedició catalana com una cosa segura i record haver sentit explicar a la meva àvia -mallorquina, però llavors resident a Barcelona- que a la botiga les dones li comentaven -amb una alegria que ella no compartia-: Mallorca ja és nostra! Encara el 30 d'agost, el comunicat de premsa núnmero 7 de la Generalitat (Conselleria de Defensa) oferia un informe entusiàstic sobre la poca moral dels revoltats mallorquins i la situació excel·lent del front. Ben aviat -concloïa-, banderes de llibertat onejaran de cap a cap en les terres mallorquines!. I fins i tot el 5 de setembre, quan la retirada ja era un fet, La Veu de Catalunya publicava un titular que assegurava: La reconquesta de Mallorca. L'enemic està desconcertat, i el Diari de Barcelona reproduïa uns apunts de les visions de la lluita a les Balears dibuixats per Ferrán Calvo, amb intenció de continuar-los en edicions succesives, bé que en tancar l'edició afegissin un títol gros sobre El retorn de la columna d'Estat Català de Mallorca, amb un comentari suprimit del tot per la censura i deixat en blanc. Malgrat les consignes de la censura, però els homes d'Estat Català trobaren la manera d'expressar la seva disconformitat amb l'ordre de retirada, de la qual feien responsable el govern central i més en concret Prieto. En efecte, el 8 de setembre un article de J.B. i D., titulat significativament Comandament únic: sí, posava en relleu que l'abandonament de Mallorca ha estat sotragada de fatal ressò en l'ànima dels voluntaris catalans, i el mateix dia el Comentari nacional del diari assenyalava que "unes altres ordres arbitràries, i unes amenaces inqualificables han ajornat l'hora mallorquina de la justícia catalana", i acabava prometent als companys morts en l'expedició: "Per honor d'ESTAT CATALÀ,  per justífica als nostres morts, per a netejar la terra catalana de Mallorca, per l'eterna Catalunya dels nostres somnis: Germans nostres caiguts us anirem a veure, us anirem a venjar. La bandera estelada que presidí la vostra mort cobrirà les vostres despulles".

Desmarcament de la Generalitat

De primer moment la Generalitat es desmarcà de la tornada dels homes de Bayo, i el 5 de setembre mateix la presidència del Consell donà una nota fent saber que "la retirada ha estat ordenada directament pel Govern de la República i que el Govern de Catalunya, que no tenia coneixement de l'ordre de retirada, ple de responsabilitat, fecilita al capità Bayo per la seva actuació, i a les columnes catalanes. No cal dir, però, que tot era de cara a la galeria: Companys sabia perfectament que la retirada s'havia de produir i la primera cosa que Bayo va fer en arribar a Barcelona fou entrevistar-se amb el conseller Espanya, Segons la Crònica del Departament de Presidència de la Generalitat del mateix 5 de setembre, a la qual m'ha estat possible de tenir accés, Espanya elogià el capità Bayo perquè, disciplinat, obeí l'ordre de tornar. Aviat Bayo havia d'esser jutjat pel Comitè de Milícies Antifeixistes per la seva ineptitud i no mancaven els qui volien aplicar-li la pena de mort.

L'acausació més dura contra Bayo vingué de la Generalitat mateixa. Al comunicat de premsa número 22, del 14 de setembre de 1936, la Conselleria de Defensa volgué explicar La veritat oficial de la nostra acció a Mallorca. "Certs comentaris de la premsa estrangera mal informada o amb evident interès tendenciós i el raport que els facciosos de Palma de Mallorca han fet d'aquesta qüestió a Burgos, reproduït per L'Intransigeant del 12 d'aquest, ens obliguen avui a revelar de la forma exacta que han anat les coses en aquella illa des del moment que les forces comanades per Bayo posaren peu en ella fins al dia de l'embarc

El Jaime I sortí de Cartagena per a la retirada de l'expedició republicana a Mallorca

Contra totes les evidències, la Generalitat volia fer creure que "les brillants ocupacions de Formentera, Cabrera i Eivissa, per una part, i l'ensusiasme immens de les nostres forces concentrades a Menorca, per altra, impulsaren a Bayo a realitzar una operació de desembarc a Mallorca, sense autorització expressa de l'alt comanament. Així la notícia del desembarc a Punta Amer fou una cosa tan imprevista per tothom com ho fou pel Comitè Central de Milícies Antifeixistes i alts caps del comanament militar". Es reconeixia que l'operació anà bé i es consolidà, però "la situació era gairebé estacionària en proporció al nombre de forces allí desplaçades" i es "començà a dibuixar la conveniència d'un reembarc davant de la inoportunitat que suposava mantenir desplaçades a Mallorca, sense un objectiu immediat i totalment victoriós, una colla de milers d'homes que en altres fronts en el moment present podien prestar millors serveis". Aquesta decisió es veié reforçada per l'arribada de "ràpids avions" italians, els quals, "encara que no ocasionaben baixes", inutilitzaren "gairebé per complert l'acció de les nostres forces amb posible minva de la moral elevada que els nostres homes fins aquell moment havien disposat, al no poder lluitar, al no tenir elements per lluitar, amb l'enemic que volia sembrar el pànic a les notres línies". En aquest moment arribà l'ordre de l'alt comandament de Madrid decidint el reembarcament. En conjunt, el balanç de l'operació havia estat positiu, ja que només s'hi havien produït "30 baixes (sic!) i 115 ferits, exactament" i, d'altra banda, havia permès d'"estudiar millor les característiques i les condicions d'aquella illa perquè en el moment que s'estimi precís i oportú sigui presa per les forces governamentals, ben preparades i amb tots els elements de combat que permetin reduir-la en poques hores d'una manera definitiva

Tot i reivindicant l'expedició a Mallorca

El Diari de Barcelona, La Publicitat i La Humanitat aprofitaren totes les ocasions que pogueren per reivindicar l'expedició a Mallorca i per demanar-ne la represa. El clama fou especialment punyent quan els bombardeigs procedents de bases mallorquines colpiren Barcelona i tantes altres ciutats i pobles de Catalunya, i a poc a poc anà prenent cos -oblidant el desori de la campanya i la part decisiva que havia tingut la Generalitat en la seva interrupció- la teoria que "Madrid" tenia la culpa del fracàs de Bayo. Entre molts exemples que en podríem posar, citaré només el del novel·lista Joan Sales, que en les seves Cartes a Màrius Torres escrivia, el 10 de gener de 1937, que per un company d'Estat Català que havia estat a Mallorca i per altres voluntaris sabem que el ministre de Defensa del Govern de Madrid els va deixar conscientment a l'estacada prohibint a cap vaixell de l'esquadra republicana que els municionés. Ells ja havien fet el més difícil, que era desembarcar; però es va trobar amb les municions tallades. Diu que havien d'alimentarse exclusivament de figues, que encara verdejaven, cosa que causà una disenteria general. L'únic vaixell que els volgué enviar el govern madrileny duia l'ordre de recollir-los i tornar-los a la Península. La cosa resultava incomprensible fins que s'ha sabut que el ministre, l'Indalecio Prieto, hauria dit: "No me da la gana que los catalanes resuciten la Corona de Aragón".

Panoràmica del creuer "Libertad"

La desinformació i les simplificacions han anat continuant fins avui, amb un apassionament que només s'explica pel trauma que la derrota produí entre els qui ja consideraven guanyada Mallorca i els qui varen fer els possibles i els impossibles per donar als altres les culpes dels desastres originats per la pròpia inèptia i per la desorganització general dels primers temps de la "revolució" catalana, bàsicament en mans dels anarquistes i amb una Generalitat feble i temorenca.