La
Renaixensa fou una publicació que
aparegué a Barcelona l'1 de febrer del 1871. El darrer número va ser
publicat el 9 de maig de 1905. Inicialment va ser de publicació quinzenal
fins al 1881 en què es va convertir en una publicació diària.
La idea fou de
Pere Aldavert i Martorell que va comptar amb el suport de
Àngel Guimerà i de
Francesc Matheu, qui es va convertir en el seu primer director. Va
néixer amb la idea de ser una revista dedicada a la
literatura i a la
ciència,
bo i declarant-se apolítica; tanmateix, des de
1873, van
aparèixer publicats articles amb un contingut marcadament polític, centrats
especialment en les qüestions
catalanes.
El 1878 la
revista va patir una suspensió de mig any per la divulgació d'aquests tipus
d'articles.
Sota la direcció d'Angel Guimerà,
la revista va continuar sent eminentment literària. Apareixien obres dels
principals autors de l'època així com investigacions històriques o les
polèmiques que tenien lloc dins l'entorn cultural català com ara les
relatives a la
gramàtica.
El 1881, durant la celebració del
Primer Congrés Catalanista, van sorgir desacords entre
Valentí Almirall, en aquell temps director de
Diari Català, i els editors de La Renaixença, el que va
portar a aquests a convertir la seva publicació en un
diari. Va
continuar editant-se tanmateix la revista literària, que va passar a ser de
publicació mensual. La revista va acabar convertint-se en un suplement del
diari a partir del
1882.
El diari, que tenia com a subtítol
Diari de Catalunya, comptava amb dues edicions i estava dirigit per
Pere Aldavert. Encara que va intentar mantenir-se dins de la neutralitat
política, a partir de
1892 es va
convertir en un òrgan d'expressió no oficial de la
Unió Catalanista. Entre els seus col·laboradors habituals es trobaven
Enric Prat de la Riba i
Josep Puig i Cadafalch.
El diari va patir una nova
suspensió el
12 de
maig de 1897
per la seva postura crítica davant la crisi de
Cuba. Durant
aquesta suspensió, es va publicar com a suplement del diari El Somatent
que s'editava a
Reus. La Reinaxença va començar a entrar en crisi arran de la
creació de la
Lliga Regionalista i a causa de la força que va adquirir el diari
La Veu de Catalunya òrgan d'expressió d'aquest partit. Va deixar de
publicar-se el 1905. |