La conjura contra la República

Memoria Civil, núm. 8, Baleares, 23 febrero 1986

L'Alçament militar ha de ser entès en un contexte més ampli de conjura contra la República de l'ampli sector de dretes, incapaç de conquerir POLITICAMENT el poder. La restauració borbónica havia estat fruit d'un cop d'Estat (General Martínez Campos, Sagunt-1874). Les guerres de Cuba i Filipines (1898) i la guerra del Marroc, durant el 30 anys primers del segle XX, fan accentuar el paper polític de l'exèrcit, fins que l'any 23 passa a ocupar el centre de l'escenari polític, encara que forma no monolítica, com ho demostra la sublevació de Jaca (1930), o l'Associació Militar Republicana encapçalada per Queipo de Llano.

 

Entrega de diplomes a l'Escola Superior de Guerra (24 juny 1935) al centre Franco i Gil Robles, ministre de Guerra. A la dreta de Franco: Vicealmirall Salas, Comt. García Navarro i els generals Loulaga, Cabanellas i Castro Girona. A l'esquerra de Gil Robles: generals Espinosa de los Monteros, Fanjul, Goded, Avilés, Millán Astray, De la Cruz Bullosa, el Tte. cnel. Monasterio i el Cmt. Criado.

 

Així doncs, si l'exèrcit, no va dur la República, tampoc s'hi va oposar: bé mostrant expectació com fou Mola a la Direcció General de Seguretat, be recolánt-la, com feu el director de la Guàrdia Civil, general Sanjurjo. Dins l'exèrcit hi havia militars de les més diverses ideologies, Els monàrquics, com Orgaz, desterrat a Canaries des de desembre del 31, es manifestaren inmediatament en contra, però els africanistes, que eren l'eix de les forçes armades, estaven esglaitats amb l'actitutd del Rei, com ho manifesta el director de l'Acadèmia de Saragossa Franco, que el juny del 31 fou tancada.

En general, l'exèrcit mostra la fatiga d'haver hagut d'apuntalar un règim caduc, que l'ha deixat en franc procés de deterioració tècnica, fortament burocratitzat i macrocefàlic (100.000 jomes amb 21.996 oficials).

Els simplismes antimilitarismes i les utòpiques transformacions iniciades per Azaña donen base a l'organització de la conspiració, que es materialitza com a precedent a l'agost del 32. Moren nou Oficials , dels 145 militars implicats, només es condemna a Sanjurjo.

La conspiració ja havia començat i proeseguiria amb intensitat segons la conjuntura, mitjançant l'organització Unió Militar Espanyola. Però la victòria deretana del 33 propicià l'avaforiment de l'exèrcit. Més confiança als africanistes i ocupació definitiva d'Ifni precedeixen a l'intervenció de l'exèrcit africà en la repressió del moviment revolucionàri d'Astúries.

Però el decissiu i autèntic centre de preparació de l'Alçament fou el Ministeri de Guerra a partir del maig del 35, quan Gil Robles ministre de Guerra col·locà a Franco, cunyat del cap de las JAP, Serrano Suñer, a l'Estar Major Central i a Goded, inserructor constant, com a inspector de l'Exèrcit. D'aquí surgí una secreta Junta de Generals conspiradors, que s'organitzà, quan, a partir del març, Mola, des de Pamplona, en va prendre la direcció i civils feien d'enllaços i contribuïen econòmicament i políticament a pegar el cop definitiu al sistema democràtic.

La conspiració militar

Memoria Civil, núm. 8, Baleares, 23 febrero 1986

Les Forçes Armades de la II República estaven molt lluny d'establir una aliança en bloc a favor dels generals rebels: dels 8 Capitans Generals, només un participà a la revolta. Entre els 21 Tinents Generals, només el 4 es rebelaren. Del 59 Generals de Brigada, 42 es van mantenir fidels a la democràcia, la mateixa cosa que feren els 6 generals de la Guàrdia Civil i el General en cap de l'exèrcit de l'Aire. A la Marina, la tropa neutralitzà als oficials rebels.

Sanjurjo basà el seu pronunciament en desmilitarització del Marroc, escola d'aprenentatge i font de destins brillants i en la concesió de l'Estatut d'Autonomia a Catalunya, en Macià havia anunciat que els catalans no anirien a servir fora dels límits del Principat. Els oficials no recolçaren l'aixecament pels objectius monàrquics. Sanjurjo fou condemnat a mort, pena conmutada per 30 anys de presidi i, desprès, desterrat a Lisboa, des d'on coordinava als conpiradors, ajuntats sota la UME, dirigidaz pel Tinent Coronel, Galarza, conegut en els medis copistes com EL TECNICO.

 

El Dragón Rapide que traslladà a Franco de Canàries a Tetuán el 18 de juliol

 

En Tinterim preelectoral del febrer del 36, en formà la Junta de Generals, l'anima de la qual era Goded. Fanjul proposa pegar el cop el 9 de desembre, abans que Portela prengui la direcció del Govern, però Gil Robles el desaconsella. Té por a convertir-se en un presoner dels militars desprès de la purga que ell mateix havia propiciat contra oficials liberals i d'esquerres.

Decidits a esperar els resultats electorals el mateix Fanjul el 17 de febrer al Cuartel de la Montaña, incita a l'amotinament, que no aconsegueix. Al temps, Franco proposà a Portela la decretació de l'Estat de Guerra. Portela, aconsellat pel seu ministre de guerra, li proposa que el declari l'exèrcit mateix, si no vol veure materialitzats els resultats.

Amb Azaña a la presidència del Goven, els destins dels col·laboradors de Gil Robles son conviats. Goded ja ha parit cap a Mallorca quan es reuneixen els demés generals de la Junta al domicili d'un diputat de la CEDA. Mola està de trànsit cap a Pamplona i Franco ha de partir cap a Canàries. Es el 8 de març i hi assisteixen els generals Villegas, Orgaz, Fanjul, Varela, Saliquet, González Carrasco, Kindelán, i alguns altres. Franco, dia 12 s'entrevista amb José Antonio al domicili del seu cunyat, Serrano Suñer.

Mola, amb la responsabilidat de la direcció conspiratòria, arriba a Pamplona el 15 de març, un dia desprès de la detenció de José Antonio. Un grapat de capitans l'esperen per materialitzar els plans conspiratoris. Aquests es constitueixen en enllaços. També civils, coordinats per Raimundo García GARCILASO, director del Diario de Navarra i el propi secretari del general, Fèlix B. Maíz. A Madrid EL TECNICO coordina als diversos nuclis conspiratoris, els indecisos. Pamplona i Lisboa. La data està fixada: entre el 10 o el 20 de juliol.

Per abril Mola redacta la Instrucción reservada número uno on explica la necessària organització civico militar, amb comandament absolut militar de l'alçament. Envia missatges constants i diaris a Franco, que s'informa com si anàs a jugar a la borsa a travers del seu cunyat.

Eñ 23 de juny Franco informa al president del Govern del malestar de l'oficialista Queipo de Llano, consogre de Alcalà-Zamora està disgustat amb la sustitució d'aquest per Azaña a la presidència de la República. Pels cercles polítics de dretes s'està parlant d'una DICTADURA REPUBLICANA, a la qual també s'apunta el General Cabanellas.

 

Emilio Mola, el DIRECTOR

Valentín Galarza, el TÉCNICO

 

El 24 de juny, el DIRECTOR reb dues contribucions político.econòmiques definitives: mig milió de pessetes de la CEDA i Editorial Catòlica i els fons necessàris de March per adquirir un avió que traslladi a Franco de Canàries a Marroc.

El 7 de juliol, reunió rera la frontera francesa entre delegats de Mola, Fal Conde, cap carlí, Luca de Tena, monàrquic alfonsí, F. Herrera Oria, d'Editorial Catòlica i Gil Robles. Es perfilen els detalls.

Luís Bolín corresponsal d'ABC a Londres surt amb el DRAGON RAPIDE  de l'aeròdrom de Croydon cap a Lisboa. Va a recollir a Franco a Canàries.

El mateix dia acaben les maniobres de Llano Amarillo (Marroc). Els oficials canten a la Niña Bonita (la República) que sólo te daré CAFE) (Camaradas, ánimos a Falange Española) i Yagüe, falangista, escriu a Mola que tot està preparat i els bàndols redactats.

Mola ordena el 12 de juliol, ordena a Imaz. enllaç amb Yagüe, que Marroc s'aixequi el 17 a les zero hores, a les Balears i a la Península ho feren el 18.

(Resum documental d'obres de J.P. Fusi, S. Vilar, R. Tamames i R. de la Cierva i Tuñon de Lara)