Arta, crònica d'històries ocultes

Memoria Civil, núm. 18, Baleares, 4 mayo 1986

Damià Quetglas

QUAN ALGUNES VIDES VALIEN POC MÉS D'UN VELLÓ

No és estrany que la primera decisió d'un home, que, quan surt de la presó, li comenten que és viu per 5 duros sia prendre camí cap al lloc més allunyat. Així ho feu en Pep Cantó, considerant els antecedents i llei de caça de socialistes a subhasta, quan el desembarcament, el terme d'Artà. I els tretze homes amagats, es guardaren de sortir de la lloriguera fin passats cinc anys quasi bé, del dia que els falangistes els van prendre el carrer i l'ajuntament.

Grup d'artanencs que sofriten presó pels fets d'octubre del 34 i perseguits -i alguns morts- desprès de l'Alçament. D'alt, d'esquerra a dreta: Jaume Mascaró Carrió, Pere Ginard Gili, Jaume Mestre, Sebastià Ginard Pascual, Llorenç Muntaner Riera i Jaume Payeras Pastor. Abaix: Juan Alzamora, Llorenç Garau Casselles, Vicenç Miquel Piris, Gabriel Garau (el batle Boira amb el Front Popular) i Mateu Sancho Gaià.

Secularment dominat per les families propietaries, Artà. amb l'arribada del ferrocarril. va veure obrir-se una nova vía de comunicació amb la resta de l'illa. La majoria de la població vivia com podria de l'agricultura. La llata i el garballo constituïen escarades que deixaven alenar. Les dones també pasaven anses i feien sanalles. No és estrany, doncs, que D. Alexandre Jaume, al parlar del desenvolupament del socialisme artanenc, destaqui el paper de l'element femení.

L'any 1910 dos anys després de la creació de la Federació Obrera d'Artà, una campanya de propaganda de Fabra i Ribes feu nèixer a Artà, una cooperativa de consum i resistència. No durà gaire, però quedaren el local i el nom d'Aliazna Obrera a la plaça del Marxando.

D. Pere Morell i D. Pere Marquès empreren a fons els seus homes, conservadors i liberals respectivament, a les eleccions del 31. Socialistes i republicans no estaven gaire organitzats i decidiren participar, com ja havien fet tantes vegades, amb els liberals. Guanyaren i Pere Gil Ferrer fou nomenat batle pel nou Partit Republicà de Centre, que era el nou nom dels liberals. Poco a poc, els regidors Andreu Fuster, Pere Bassa i en Gustí de Son Cremat va començar a prendre positures més esquerranes a mesura que s'organitzava la Societat Obrera al carrer de Ciutat i el partit republicà, damunt el Forn Nou D. Miquel Oleo, propietari del Rafalet, personatge popular i amb fama de més bon dat que els demés senyors cap als missatges intentà formar el partit Radical, però el projecte no reixí. Pero 50 vots socialistes, just abans d'obrir l'orna buida, el feren jutge d'Artà.

Octubre del 34

Cartells que convidaven a la vaga i visques a la revolució aparegueren el 6 d'octubre. Comissions de socialistes convidaven als pagesos a secundar la vaga. I així es va fer. La guàrdia civil no es va moure de la caserna perquè n'estava ensabentada. Hom convidà als treballadors del tren, per tal d'interrumpir el servei. Però no ho conseguiren- De sobte, la línea telefònica del tren i el ramal entre Artà i Capdepera també. Els vaguistes deien que no eren ells, pero 11 persones passaren a la presó i jutjats per tentativa de delit de rebelió. La sentència fou absolutòria per Andreu Galmés, de Manacor, acusat de haver transportat en cotxe, a un delegat de Ciutat per preparar la vaga. Als artanencs se'ls condemnà a dos mesos, però el dies de presó preventiva superava aquest període i foren amollats.

Joan Alzamora, detingut el 17 d'octubre quedà en llibertat el 7 de desembre. L'autoritat militar va inhibir-se d'mmediat i va passat tot aquest temps com a pres judicial sense que si le prenís declaració. Aquest jove denuncià la situació, però la denúncia no li fou admesa per minoria d'edat.

A l'Ajuntament

Les escoles estàven vora l'església. Un mestre valencià, Graulleres de llinatge, organitzà una xerrada per als al·lots. Els frares franciscans, que també tenien escola posada, feren una campanya de difamació contra el mestre i el capità de carrabiners que donà la conferència. L'ensenyament laic, la creuda contra aquest fou el primer cavall de batalla de Falange. Així doncs, la posada d'una bandera bicolor a les escolas fou el primer acte dels falangistes locals, quan ja estava constituïda una comissió gestora a l'Ajuntament amb elements detinguts pels fets d'octubre i tres republicans: Gabriel Ginard, Boira, era el batle, Joan Escanelles, el segon i Francesc Bonnín el republicà més destacat.

Cap d'ells va tenir inconvenient declarat per a entregar l'Ajuntament als elements de Falange el 20 de juliol. Tenien el precedent dels fets d'octubre i sabien quina era la resposta dels poders fàctics davant la resistència i la protesta.

L'escampada

El dia abans havien passat per Artà els carrabiners destacats a La Colònia de Sant Pere i davant la postura temorenca o prudent dels socialistes locals decidieren marxar a Manacor on juntament amb els d'allà es feren forts i reprimiren l'actuació dels revoltats, fins que foren agafats.

Passà una setmana tranquil·la, A la Casa del Poble encara hi assistiren alguns dies per escoltar la ràdio, retirar documentació, però no hi havia ganes de festa ni de llegir a la biblioteca. El dissabte, doncs, dia 25, arribà un felanitxer i avisà al batle que el seu company de Felanitx, Pere Oliver Domenge, l'enviava per advertir als que foren represos pels fets d'octubre del 34 s'amaguessin o marxassin, com havia decidit fer ell mateix fins que les coses prenissin un caire més favorable

 

 

 

 

 

 

Eren 14 els que sortiren a pssar la nit per Sa Corballa i Aubarca, on pasturaven els porcs magres i els ases i somres a lleure. Algún sabua els carreranys i les casetes d'oguer. Pretenien fugir amb una barca a Menorca. Confiaven amb un tal Pere Antoni de Cala Ratjada. Li havien enviat a dir que l'esperarien a Sa Vaca. Però en lloc de la barca arribà la nova detenció del barquer. Decidiren, així, d'esperagir-se.

Funest agost

Ja eren dins l'agost i sabien que pel poble començava a vessar-se l'oli de ricí i que els seus companys, sense taçar per un judici com ells, eren detinguts i portats a Manacor. A la tenda de Ca'n Oliver i a la casa de D. Rafael Blanes hi havia falangistes organitzats per a fer guàrdies a la costa. A Na Batlesa i a Ca'n Marquès s'hi instal·làren després militars, quan l'expedició republicana havia desembarcat a Punta Amer. Un a un, o en petits grups cercaren amagatall segur pel camp o dins el poble. En Boira, el batle i Andreu Cervera, en Rubante, que estaven per l'alzinar d'Auma es passaren a les forces republicanes. Els seus domicilis eren registrats assiduament. Familiars i amics eren detinguts i obligats a declarar on eren. Na Fornera, Na Maria Pintada, Na Maria Filmorat, que sortí de la presó amb un braç romput o Na Magdalena Clarita foren algunes de les dones detingudes per a fer-les dir on estàven els seus familiars amagats.

D. Miquel Oleo també va ser detingut. Deien que els desembarcats havien dit que hi havia una columna de combatents clandestins comandada per Oleo. I l'evidència eran que hi havia molta gent amagada. Però les forces estàven més concentrades en el front que a la reraguarda. A les darreries de mes foren molts els serverins obligats a buidar Son Servera per temor a la presa del poble per parte dels desembarcats.

El 27 d'agost, Joan Escanelles, amagat dins el canyar de Son Pusa, va rebre dues descarregades de fusell. El 29, li tocà a Llucià Mestre dins la pròpia vaqueria. Francesc Bonnín també caigué aquests dies. Dos falangistes s'encarregàrven d'aquesta netetja a reraguardia.

Bombardeig

El 30 d'agost vora la plaça de l'Aigua hi havia gent arremolinada. El serverins fugitius del front feien vessar la gent de les cases. Un carro que carregava de carregada de fems, amb el mul incluit, volà poc desprès de sentir renou d'avió amb vol rassant i la gent treure el mocador per saludar. Dues bombes feren 10 morts i tres ferits. Els "nacionals" digueren que havien estat avions rojos disfressats, perquè els emblemes i els colors s'havien fet evidents. Desprès s'ha dit que es volia bombarderjar Son Servera, pensant que era ocupada pels desembarcats i per equivocació aquests avions italians amollaren els ous de la mort sobre Artà. Amb més malícia l'esquivocació dels avions, però apunta que la intenció era disfressar el saqueig fet pels nacionals en aquella població. I encara hi ha una altra versió. La que apunta que hi havia interès per matar al vicari Feliu pegà una bomba a cada costat de ca seva-, perquè des d'aquell dia deixà d'actuar amb la Falange.

Al febrer de 1937, en una de les visites habituals als domicilis dels fuits, perquè circulava el comentari que n'havien vist algún pel carrer- foren detinguts Llorenç Garau i Jaime Mascaró. Poc desprès al carrer de Son Ros, dos més foren presos, en Joan Rebassó i en Sebastià Corona. Però la vida dels socialistes ja havia cobrat preu. O millor, ja no en tenia. Els assassins havien perdut l'immunitat. Ja no hi havia parcelles, no botelles, i eren apartats.

Però els demés amagats no acabaven de refiar-se i no sortíen, Els bocins de terra dels Sancho tres germans amagats - eren llaurats, sembrats i segats. Era evident que restaven amagats pel poble, però ningú ja els cercava. Així passa el temps fins l'any 41, que començaven a retornar alguns dels detinguts i els rumors què sortien els amagats es feren cada vegada més forts. I això ho feren 4 el 13 de maig. Dos dies desprès s'entregaren els 7 ò 8 que estàven per Sa Corballa, Un grapat passaren a files i altres viviren temps difícils en presons civils i militars, però sense la por tremenda i la impotència que la seva vida estàs tassada en poca cosa més que un vellò, que era el que valia un bala.

AL MARGEN

A demés dels 3 esmentats, foren assassinats impunement Miquel Muntaner a una fica seva, Antoni Perelló, descendent de Son Servera, pres pel Rafal i assassinat a Pula i Tomeu Ginard, un jove que estava aixermant i li dispararen desde la carretera de Capdepera, sense devallar del cotxe.

Salvà la vida, en Vicenç Marià, que s'entregà. Havien anat a cercar-lo el mateix dia que a Bernat Berrió i al folgonista del tren, Xesc Moma. Aquests dos fugiren a Ses Pastores, on foren trobats morts.

Moriren en els afusellament de la presó de Manacor Jaume Mas. D. Rafael Nadal, manescal, i un tal Tomeu "marmolista", provinent del Pont d'Inca.

A una treta de Ca'n Mir moriren Vicenç Miquel Piris i Llorenç Muntaner.

Escaparen amb el reembarc el batle Boira, que s'establí a França i Andreu Cervera, que morí a la presa de Ciutadella l'any 39.

L'assassí més destacat d'Artà morí a causa de les pallices que li daren a la muntanya d'ans desprès. Cert és que fou despreciat per tot Artà i anava demant almuina per les possessions.

Instruit sumari, D. Miquel Oleo morí afuselalt l'any 37 els mateix dies que Darder, Jaume, Ques, Mateu ..., al cementiri de Ciutat.

Un dels amagats, quan s'entregà havia pardut la paraula desprès de 5 anys sense xerrar, amagat a caseva

 

A ARTÀ

Francesc Bonnín Picó

Joan Escanellas Moll

Bartomeu Ginard Genovart

Pere Gomila Pastor

Joan Guiscafré (vivia a Son Servera)

Llucià Mestre Canet

Vicenç Miquel Piris

Miquel Mutaner Massanet

Llorenç Muntaner Riera

Rafael Nadal Carrió (vivia a Manacor)

Francesc Oliver Solivellas

Antoni Perelló Sureda

Bernat Torres Carrió

Antoni Tous Gelabert (vivia a Manacor)

 

 

 

La movilización obrera 1 de mayo - Mallorca

EL OBRERO BALEAR

Núm. 343, 9 de mayo de 1908

Federación Obrera Artanense

EL OBRERO BALEAR

Núm. 358, 26 de septiembre de 1908

MOVIMIENTO SOCIAL EN ARTÁ

EL OBRERO BALEAR

Núm. 371, 16 de enero de 1909

ARTA - MITIN DE PROPAGANDA

EL OBRERO BALEAR

Núm. 380, 20 de marzo de 1909

 

1º DE MAYO EN ARTÁ

EL OBRERO BALEAR

Núm. 389, 22 de mayo de 1909

 

DE LOS PUEBLOS / ARTA (Federación Obrera Artanense)

EL OBRERO BALEAR

Núm. 392, 12 de junio de 1909

PROPAGANDA SOCIALISTA Y SOCIETARIA

EL OBRERO BALEAR

Núm. 396, 10 de julio de 1909

DE ARTÀ (Federación Obrero Artanense)

EL OBRERO BALEAR

Núm. 402, 20 de noviembre de 1909

De los pueblos : elecciones Arta

EL OBRERO BALEAR

Núm. 406, 18 de desembre de 1909

De los pueblos : elecciones Arta

EL OBRERO BALEAR

Núm. 422, 9 de abril de 1910

Elecciones Generales

EL OBRERO BALEAR

Núm. 427, 14 de mayo de 1910

Correspondencia / Federación Artanense

EL OBRERO BALEAR

Núm. 447, 1 de octubre de 1910

Correspondencia / Federación Artanense

EL OBRERO BALEAR

Núm. 454, 19 de noviembre de 1910

Primero de Mayo de los pueblos

EL OBRERO BALEAR

Núm. 477, 13 de mayo de 1911

Primero de Mayo

EL OBRERO BALEAR

Núm. 745, 13 de mayo de 1916